Inicialment, és important reconèixer que tant el metà pur com el monòxid de carboni no tenen olor, mentre que el biogàs emet una olor desagradable a causa dels gasos addicionals, convertint l'olor en una eina d'identificació ineficaç.
L'enfocament adequat és encendre aquests gasos i observar els seus comportaments de combustió. La combustió del metà genera un major nombre de molècules d'aigua en comparació amb la del monòxid de carboni.
En encendre individualment cada gas i després cobrint-lo flama amb un sec, got fresc, la formació de condensació a l'interior del vas de precipitats significa metà, mentre que la seva absència indica monòxid de carboni.